La nostra ressenya
Quan vam obrir aquest llibre vam pensar que era un «On és Wally?» més, dels que compres perquè els nens estiguin quiets cinc minuts. Però mentre miraven les pàgines vam veure que la seva gràcia és que, entre els personatges perduts, hi ha detalls de Grècia que són reals: una estàtua pintada, les olimpíades, embarcacions, déus... No hi és de manera predicadora, sinó subtil.
Sense buscar-ho, ens vam trobar parlant amb els nens de com vivien els grecs mentre jugaven: «Sabies que aquestes estàtues no eren blanques?» o «als Jocs no donaven medalles, sinó coronetes d'olivera». No calia obrir Google ni fer cap lliçó: la dada quedava allà, aprenent sense adonar-se'n.
Funciona perquè no és un llibre que t'expliqui la Grècia clàssica: és un joc que té prou detalls per poder comentar anècdotes. I, com «On és Wally?», s'hi pot jugar moltes vegades fins a trobar tots els reptes.
Famílies que volen despertar la curiositat per la història tot jugant, i per als qui gaudeixen dels llibres de buscar i trobar per tornar-hi una vegada i una altra.










