La nostra ressenya
A casa aquest conte ens ha tocat el cor. L'Anna rep pel seu aniversari un conill de peluix que estima des del primer moment, però un cop de vent se l'endú ben amunt i, en caure, queda tot trencat i descosit. Ja no sembla el mateix... i, tot i així, continua sent el seu conill.
Perquè, amb molta delicadesa, parla d'una cosa gens fàcil: estimar allò que estimem encara que canviï. Darrere la història del conill hi ha una metàfora d'un fet real —un accident que va canviar la vida d'alguns nens i nenes—, i el llibre ho explica amb tanta tendresa que ajuda els més petits a entendre que el que ens fa valuosos no són les cicatrius, sinó qui som per dins.
L'àvia de l'Anna arregla el conill amb fil i agulla, cosint-lo amb paciència i amor. És un cant a mirar les coses d'una altra manera: quan passa alguna cosa que ens entristeix, si aprenem a apreciar el que tenim tal com és, la vida es torna molt més bonica. Les il·lustracions de la Paula Romaguera, en tons suaus i acolorits, acompanyen aquest missatge amb molta dolçor.
Acompanyar els infants davant els canvis, les pèrdues i les coses que no podem controlar, i per parlar en família de com estimar les persones tal com són. Un llibre delicat per treballar les emocions, l'acceptació i la mirada positiva.
Fes un tast del llibre
